INSTITUCIONS POLÍTIQUES

L'estructura política de la RASD té el seu origen en el que Diego Aguirre anomena "tradició democràtica de la societat nòmada" representada en la Yemaa (assemblea on estan representats tots els llinatges i es prenen totes les decisions) i en el chej (òrgan executiu depenent de la Yemaa). La RASD va ser proclamada pel secretari general adjunt del Front Polisari, Mahafud uld Ali Beiba, i pel president del Consell Nacional, Mhammed uld Zaiu, al campament de Bir Lehlú.

La República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) es defineix com una república i es proclama com l'objectiu del Front Polisari (els membres del govern de la RASD són membres del Front Polisari).

La RASD actual és provisional i la seva actuació i ubicació geogràfica estan marcades per l'exili.

La creació de la RASD va implicar la realització d'una constitució provisional, una carta magna del nou estat. En el III Congrés del Front Polisari es va elaborar una constitució definitiva que substituïa la provisional i que es pot considerar com a continuista. Aquesta constitució es segueix caracteritzant per ser una aposta que té com a finalitat "un model de progressisme democràtic i socialista, respectant els valors tradicionals de l'Islam", en paraules de Diego Aguirre.

Abdelkader Taleb Omar, és el Primer Ministre de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

En la Constitució aprovada pel III Congrés es consideraven com a trets importants que tots els ciutadans es consideren iguals davant la llei, es garanteix el dret d'asil polític, la presumpció d'innocència, el dret de defensa i la inviolabilitat del domicili tal com especifica Diego Aguirre. L'Estat garantia l'ensenyament obligatori i gratuït, la sanitat, i el dret i deure al treball. L'última reforma de la qual es té constància és la realitzada en l'any 1991.

Després de la reforma constitucional del III Congrés del Polisari, l'estructura governamental de la RASD va quedar configurada pels següents òrgans:

A) Consell Nacional Sahrauí: era un òrgan legislatiu i consultiu, però s'emfatitzava més aquesta última funció. Els membres d'aquest Congrés Popular Nacional es triaven a través de les eleccions dels congressos populars de base, i formaven part d'aquest els alts càrrecs del Front Polisari. El Consell Nacional sahrauí va arribar a estar composat per 41 membres (21 del Buró Polític i 20 membres elegits pels congressos de base popular). El Congrés Popular General designava al Consell del Comandament de la Revolució.

B) Consell del Comandament de la Revolució: era l'òrgan superior de govern i entre les seves funcions es trobaven les de fixar les línies de política generals de l'Estat, nomenar el Consell de Ministres (dirigit per un primer ministre) i al Buró Polític. Les funcions del Consell del Comandament de la Revolució eren assumides pel Comitè Executiu del Front Polisari fins a la celebració del primer Congrés després de l'alliberament. El Comitè Executiu era triat per votació popular i es caracteritzava per ser l'òrgan suprem del poder a la RASD, amb competències tant legislatives com executives, i l'encarregat d'elaborar l'estratègia militar i diplomàtica del Front, fixant tant la política general de l'Estat com competències en temes de sobirania i legislació. L'elecció del Comitè Executiu en els Congressos Generals del Front Polisari, mitjançant delegats de tota la població civil o combatent, garantia la seva legitimitat i la seva acceptació a nivell popular.

C) El Consell de Ministres o Govern: representava el poder executiu en el marc de la política marcada pel Consell del Comandament de la Revolució. Estava format per ministres o secretaris.

D) El buró polític: no era un òrgan constitucional, però les seves decisions polítiques eren importants. El buró polític es componia l'any 1989 de vint-i-set membres (i ha anat creixent a poc a poc des dels 21 membres que existien en el III Congrés de 1976) que eren elegits pel Congrés Popular General, a més el buró polític està format pels walis de les wilayes, els secretaris generals de la Unió d'Estudiants, de la Unió de Treballadors i de la Unió Nacional de Dones Sahrauís, així com els responsables militars i altres càrrecs.

E) L'Exèrcit Popular Sahrauí: s'encarregava de la defensa de la integritat i la unitat territorial, alhora que era partícip de l'activitat econòmica i social del país.

F) La Branca judicial: formada per diversos nivells administratius i competencials

(Visitat 154 vegades, 1 visites d'avui)

Ús de galetes

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.

ACCEPTAR
Avís de galetes
%d bloggers like this: